L'Administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840) [Fitxer informàtic]
/ Joan-Xavier Quintana Segalà ; [dirigida per: Antoni Moliner i Prada]
Quintana i Segalà, Joan Xavier[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Moliner i Prada, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (369 p.)
ISBN 9788449091599
Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l'Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s'ha procurat capgirar els plantejaments d'anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l'objecte d'anàlisi i el seu context, és a dir, s'ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s'ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d'estudi. Per poder delimitar, i verificar, l'existència d'una administració pública carlina s'ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d'administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D'acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l'existència d'una administració implica necessàriament la presència d'una organització dotada d'un personal i uns recursos econòmics, i d'una activitat, articulada en fases -procediment- i actes administratius -resolucions-. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d'una administració es crea -i actua- per oferir un servei d'interès per al públic. I per a l'execució d'aquests serveis, s'articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d'un pressupost per a l'execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d'unes funcions, les quals s'articulen a través d'unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L'estudi de l'Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d'aquest objecte i seguir l'exemple d'altres treballs centrats en l'orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l'Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l'acció de l'Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política. L'eix discursiu d'aquesta investigació és "l'organització" del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l'objecte principal d'aquesta tesi doctoral és introduir-se en l'orgànica de l'Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a "l'anàlisi jurídic i la conducta cultural" del conjunt humà que s'estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva "jurisdicció i del [seu] sistema cultural" en tant que són la base de "l'estructura de les relacions socials".
